Filà de Moros Marins de Bocairent

El "Marinero"

El cant del "Marinero” és un acte tradicional de la Filà, protocol·lari, que es canta en finalitzar la desfilada de la Nit del Ciri, generalment en la plaça de l'Ajuntament agafats de la mà en rotgle. En principi cantava dins del maset per a posteriorment eixir al carrer.

Consta del recitador, cantant a cor una estrofa de cinc versos, al que segueix un solista, en veu de tenor, que els festers escoltaran genoll en terra, al terme del qual el cor s'alçarà alegrat per a cantar una altra estrofa que tindrà la seua culminació amb el cant del solista del “Que viva San Blas”, que els Moros Marins rebran alegrement per, amb un rodar accelerat, envoltar el cercle de la font.

La lletra està escrita en castellà i el seu autor va ser Mossen Joaquín Vañó Cabanes i es va estrenar en 1934, si be posteriorment va canviar algunes frases perquè el seu sentit fóra més fester i mariner. Se suposa que la música va ser presa d'alguna òpera antiga o sarsuela, de la qual Mossen Joaquín va treure aquest passatge per a posar-li la lletra personalitzada.

Entre els solistes més coneguts estan Antonio Cantó Ferre “El Molinero”, José Vicedo “Tambor”, Tomás Beneyto Payà i Leandro Santonja.

CANTO DEL MARINERO

CORO
Por Santo Patrono aclamamos a San Blas
El que nos protege de la vida en este mar
Bogad marinero, que el viento bien va,
Pues en popa tenemos la felicidad
Pues en popa tenemos la felicidad

SOLO
Marinero, desplegad las velas
Que el viento cesando va ya,

CORO
¡Que bien va! ¡Que bien va!
Mar adentro se ve la barquilla
Que viva el patrono
Que viva San Blas

SOLO
Mar adentro...

SOLO
¡Que viva San Blas!.

Gastronomia

[...]

No disposem de dades que ens diguen a quin gremi podien pertànyer els fundadors de la filà o si eren de idees liberals, conservadores, absolutistes, carlistes o isabelines, però revisant els llistats de N’Antonio Belda, i tenint en compte que eren anotacions poc objectives, i fent un seguiment de les persones allí inscrites, podem observar coincidències en la professió d’alguns dels membres de la filà: llenyaters, moliners, forners, comerciants i bodeguers.

En el llistat de capitans podem trobar algunes dades curioses, de les quals sols assenyalem una mostra per no fer-ho molt extens: 1941 i 1953, Mariano Silvestre Belda (Benita, forner); 1945, Francisco Cantó Luna (fill del tio Toni, el forner); 1946, Maria Asensio Sanz (filla del tio Pepe Tomàs, forner); 1949, Angelita Cantó Luna (filla del tio Toni, forner); 1954, José Colomer Llin (Picores, forner).

I tot açò ens dóna peu a decidir fer un homenatge als antics membres de la filà que treballaven la farina i la convertien en el pa de cada dia, i que obrien els seus forns per a que les dones cogueren les pastes per a les festes de Sant Blai. En l’actualitat són ells els qui les elaboren i hem comprovat que ho fan seguint els vells receptaris.

Aquest llibre vol ser un homenatge a les persones que ens han deixat les velles receptes. Cada dolç han tingut un punt d’inspiració per al fotògraf per a fer-li la foto i un idea per a Sergi Gómez que l’ha convertida en text. Es un receptari per a llegir, per observar llums i textures, acompanyat d’un CD on podrem trobar les receptes.

No és un receptari de la totalitat de dolços coneguts com a propis de Bocairent. És una mostra simbòlica on estan representats els dolços de la tradició de les monges agustines, així com les més populars i casolanes i sobretot la més emblemàtica que és el rotllo de llavoretes o rotllo de Sant Blai, rotllo que es beneïa el dia de Sant Blai, tant en la missa major com en les misses matineres o primeres.

Extret del pròleg del receptari "Ametla, oli i farina"

Llibre "Ametla, farina i oli" (pdf)

Història de la Filà de Moros Marins

Malgrat indicis anteriors, com un arcabús marcat en 1863, la primera dada fidedigna sobre la Filà apareix l'any 1869 amb el primer capità, Juan Bautista Pastor. Així cal prendre com a base 1869 com a data de l'aparició de la Filà, sent un dels fundadors José Belda Cabanes, pare del tio Antonio Belda Puerto, junt amb Toni "la Loca", Enrique de l'Hostal, Manolo "el Carniser" el tio Tahona, el Miñó, Francisco Calatayud "Menut", Bautista Cantó "el Moreno", Bautista "el Músic" i Antolí "el Estrecho".

Segons D. Francisco Vañó Silvestre en el seu llibre "Festes a Sant Blai", la comparsa de Moros Marins "té inspiració en els successos de Torreblanca de 1397 o la tesi que representa a l'esquadra Turca de Lepant..."

Durant els primers 40 anys de la seua història actua en tots els actes de festes i col·labora en altres aspectes de la vida local.

En 1905 la llista dels afiliats es composa únicament de 16 components i en 1908 s'arriba al punt més baix amb només 11 inscrits. I en 1910 deixa d'eixir la Filà al carrer, durant 8 anys, fins 1918. D'açò ve el perquè sent la nostra Filà més antiga que els Marrocs, desfile darrere d'ells a l'Entrà.

La reaparició en 1918 és un esdeveniment en la vida de Bocairent, i des d'eixe any prendrà part activa en la festa, excepte els anys 1923 i 1924, que no ix amb motiu de la vaga tèxtil, però es continuarà fent "ratlla" i sense parar la vida de maset.

Fins a 1936 la mitjana d'afiliats és de 25/30. A partir dels anys quaranta comença un augment progressiu que en 1942 sobrepassa els 50, en 1950 els 62, en 1975 els 76, per a arribar a 1978 amb 103 marins. La inauguració del nou maset va ser un al·licient per a noves inscripcions que en 1979 serà de 121 i 22 mitjans, en 1980 152-16, 1981 amb 119-23, 1982 141-92, en 1983 156-30, 1984 154-37, 1985 170-4, 1986 165-43, 1987 160-32 i 1988 182 amb 40 mitjans.

És l'única filà que continua mantenint el costum de sopar "Olla" a la Nit de Caixes,
tant per als components de la filà com per als músics.

Va ser la segona filà que va traure esquadra de negres a l'Entrada l'any 1953, ja que al principi es desfilava al so de pasdobles.

El 21 de gener de 1979 la filà va organitzar el primer homenatge als majors, als que va obsequiar amb un artístic pergamí i detalls personals, tot al voltant del dinar de la Ratlla de la Misèria.

La Filà ha participat en tots aquells actes organitzats per la Junta de Festes, com les eixides a Burjassot, a la Pobla de Farnals, el Centenari de la Música Festera, els Congressos de Moros i Cristians, el Cinquantenari de "Paquito el Chocolatero", així com en la desfilada organitzada a València, en ocasió de la Mostra Bocairentina en "Nuevo Centro".

fundador moros marins