Gastronomia

[...]

No disposem de dades que ens diguen a quin gremi podien pertànyer els fundadors de la filà o si eren de idees liberals, conservadores, absolutistes, carlistes o isabelines, però revisant els llistats de N’Antonio Belda, i tenint en compte que eren anotacions poc objectives, i fent un seguiment de les persones allí inscrites, podem observar coincidències en la professió d’alguns dels membres de la filà: llenyaters, moliners, forners, comerciants i bodeguers.

En el llistat de capitans podem trobar algunes dades curioses, de les quals sols assenyalem una mostra per no fer-ho molt extens: 1941 i 1953, Mariano Silvestre Belda (Benita, forner); 1945, Francisco Cantó Luna (fill del tio Toni, el forner); 1946, Maria Asensio Sanz (filla del tio Pepe Tomàs, forner); 1949, Angelita Cantó Luna (filla del tio Toni, forner); 1954, José Colomer Llin (Picores, forner).

I tot açò ens dóna peu a decidir fer un homenatge als antics membres de la filà que treballaven la farina i la convertien en el pa de cada dia, i que obrien els seus forns per a que les dones cogueren les pastes per a les festes de Sant Blai. En l’actualitat són ells els qui les elaboren i hem comprovat que ho fan seguint els vells receptaris. 

Aquest llibre vol ser un homenatge a les persones que ens han deixat les velles receptes. Cada dolç han tingut un punt d’inspiració per al fotògraf per a fer-li la foto i un idea per a Sergi Gómez que l’ha convertida en text. Es un receptari per a llegir, per observar llums i textures, acompanyat d’un CD on podrem trobar les receptes. 

No és un receptari de la totalitat de dolços coneguts com a propis de Bocairent. És una mostra simbòlica on estan representats els dolços de la tradició de les monges agustines, així com les més populars i casolanes i sobretot la més emblemàtica que és el rotllo de llavoretes o rotllo de Sant Blai, rotllo que es beneïa el dia de Sant Blai, tant en la missa major com en les misses matineres o primeres.

Extret del pròleg del receptari "Ametla, oli i farina"