En l'actualitat és difícil localitzar la ubicació dels diferents Masets pels que va passar la Filà, degut a que les dades que apareixen a l'arxiu són de tipus personalista, apareguent el nom del propietari i indicant: Plaça del Mercat Administració de Consums. Darrere de la Vila, casa d'Antonio "la Loca", casa que habitava el Sant, casa que vivia el tio Solbes, casa de l'Estudianta. En el carrer Sant Joan, casa del tio Doroteo. En el carrer de la Mare de Déu d'agost, casa del Mamó, casa del tio Miñó, casa que vivia el tio Claudetes. Altres apareixen sense un orde correlatiu situant-los en el "Orno de Sant Gayetano", en el carrer de Perales, en el carrer del Ceg, en el carrer Abadia "la última" i en la casa n° 14 de la Mare de Déu dels Desemparats.

Ubicacions concretes apareixen ja quan el Maset estava en el carrer de Darrere la Vila, en el que posteriorment fou botigueta de Rita Calabuig, junt a la font de Sant Jaume des de 1933 a 1936.

Amb la guerra civil tot el mobiliari i utensilis va quedar guardats en una casa al "racó de Capito". Després de la Guerra són traslladats al "Racó de la Talaia", que s'anomenava "casa de la Figuera" per motius obvis.

En les festes de 1940 la Filà es troba instal·lada en Villamar. Villamar era una enorme massa pètria buidada, coneguda popularment com la "Cova de Villamar", situada en la zona de les Eres i Coves d'extracció d'arenes, pròximes a la població.

"La Cova de Villamar" va ser famosa en la història de la festa i de la Filà. La Filà romangué quasi 10 anys, amb grans espais lliures on es jugava al "tánguit" i altres distraccions i fins a alguns sopars i menjars es celebraren a l'aire lliure, quan la climatologia ho permetia. Allí cabia tot. Fins i tot, en 1948, que per la climatologia no es va poder realitzar la Cordà, s'assenyalava que "la Cordà la disparem el dia de l'Aixabegó en Villamar"...

L'11 de juliol de 1946, el propietari de Villamar i voltants, Pedro Molina Beneyto, va vendre els terrenys als Germans Puerto Francés, Els nous propietaris permeteren que la Filà continuara ocupant Villamar, sense cobrar cap lloguer, sols alguna sopà a base de "pebrasos" que fóu la única remuneració que van rebre.

Amb l'expansió de la zona industrial, l'explanació de les coves de la zona i les filtracions de pluges dels hiverns rigorosos, va fer que s'abandonara el maset i desapareguera Villamar.

L'any 1950 es van ocupar els alts d'una almàssera situada en la placeta de l'Ereta de Penya, propietat de Manuel Vañó Blasco, permaneixent en este nou local la Filà, fins a 1953.

En 1954 s'adquirix a D. Eduardo Juan Castelló la casa n° 21 del carrer Abadia, pel preu de 15.000 ptes. Es subscriuen "bonos" per un valor unitari de 525 ptes pagadors en un termini màxim de set anys.

En esta casa estigué la Filà durant 21 anys. En 1965, es realitzaren obres de condicionament per a instal·lar el dormitori dels músics que, a partir d'este mateix any, van deixar d'allotjar-se en les cases dels festers. S'adquiriren mantes, lliteres, etc. essent la primera Filà de Bocairent que realitza este tipus d'instal·lació.

Però amb l'augment d'afiliats el Maset anava quedant-se massa xicotet. Així sorgueix la idea que hauria de buscar-se un local més ampli i, fins i tot, fer-lo de nova planta, idea que en principi pareix desgavellada. La Junta que regia la Filà per 1974, presidida per Leandro Santonja Domínguez, va canalitzar totes estes opinions i els estudis oportuns i es van adquirir uns terrenys situats en la zona de "Rompegales".

La inauguració del nou Maset es va fer la nit del 8 de novembre de 1975, amb la col·laboració de les Bandes Unió Musical de Bocairent i Adzeneta.

L'any 1984 es va ampliar el Maset, aprofitant part del pati exterior, construint un nou paellero amb una superfície d'uns 100 m².